És veritat. Per nosaltres, els anys resten i no sumen. Cada any que passa som més infantils, ho reconeixem! Però no ens avergonyim; és més, en fem bandera i, per tant, us ensenyem que, encara que ja és el tercer any que anem a fer el Camino, continuem igual d'incoscients, d'il·lusos, i plens de Penso Positivo malgrat les ampolles, els mals de genoll, els mal d'esquena, o la calor.
Ara bé: Nosaltres normalment som gent sèria, EH!
Anant cap a San Juan de Ortega: Plens de força, de vitalitat. Encara no utilitzàvem el dòping que cada any ens suministra la Betty. Caminar no suposa cap esforç i, per tant, som capaços de fer qualsevol cosa.
Ara bé: Nosaltres normalment som gent sèria, EH!
Anant cap a San Juan de Ortega: Plens de força, de vitalitat. Encara no utilitzàvem el dòping que cada any ens suministra la Betty. Caminar no suposa cap esforç i, per tant, som capaços de fer qualsevol cosa.
A Burgos: Si senyors. Tercera gran capital que va tenir l'honor de gaudir amb la nostra visita. Com no, allí vam fer de les nostres, vam gaudir de la GRAN catedral, i vam extendre el nostre lema una mica més.
Passant per Tardajos: Tardajos, centre neuràlgic d'allò on realment es trobi, allí vam disertar sobre el nostre pes, sobre la nostra capacitat física, i sobre com de suportable és portar una d'aquestes motxil·les. Vaja, que ens rèiem de nosaltres mateixos. Mentre, el Joan trucava a la Deta, és a dir, a la seva estimada esposa, és a dir, a la mare del Gerard, és a dir, a la sogra de la Betty.
A Hornillos: D'Hornillos a on nosaltres sabem, a veure a qui nosaltres sabem, amb el que només nosaltres sabem. I encantats de fer-ho, com no!!
A Castrojeriz: Val molt la pena. Aquí estàvem tots en supermegaforma, i això es nota en com caminem. Parada obligada del Camino al Mesón que hi ha abans de l'església. Per cert, no estem bojos, eh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada