La fita del Camí de Sant Jaume no és arribar a Santiago. La fita del Camí és el Camí, en si mateix. Kilòmetre rera kilòmetre, passa rera passa, el Camí t'atrapa, i et sedueix, i ja no et deixa anar. Quan vam decidir començar amb aquesta història, no sabíem gaire de què anava el tema. Ens pensàvem que es tractava de caminar, caminar i caminar. De que et sortissin llagues als peus. D'arribar a Santiago.Des que vam començar ens vam adonar que tot plegat era molt més complexe, i d'una màxima simplicitat alhora. Tot comença i acaba en TU. El Camí és un viatge retrospectiu al teu interior. Són kilòmetres plens dels teus pensaments, kilòmetres que et permeten conèixer els teus límits i les teves debilitats. I, sabeu? Són kilòmetres per descobrir que som capaços de qualsevol cosa quan tenim la voluntat de fer-ho. Pensar en positiu va començar com un joc i ha acabat sent l'halo que ho envolta tot. Mai no ens hem permès dir "no puc més" o "em trobo molt malament". Les situacions complicades sempre les hem enfrontat amb un "em trobo tan bé que no pararia de caminar! què tal si avui doblem etapa?". El fet de dir-ho i de repetir-ho en veu alta fan que al final t'ho creguis. I que els altres riguin, és clar. I quan els altres riuen, doncs se t'encomana... I al final estàs fet una coca però t'ho estàs passant pipa!!
La majoria de la gent que hem conegut al Camí necessitava retrobar-se després d'algun problema personal.
Nosaltres fem el Camí perquè sí: perquè ens agrada caminar, perquè ens agrada conèixer gent, perquè ens agrada la natura. I perquè ens ho passem bé junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada