Videos: Els millors moments del 2007

Algú va dir que es bo tot el que es fa desitjar....

Doncs si. Hem trigat 4 anys en penjar videos del 2007. Digueu-nos tardons. I això que només vam caminar dos dies....vale, vale, som uns tardons però penseu que podríem haver trigat més anys. (Nota dels autors: agraiu-li al reparador de discs durs externs).

Quins dos dies vam tenir al 2007. També ens direu si no tenim vergonya. Doncs no, no en tenim pas, només cal que mireu els videos. Però i què?, l'únic risc és que els vegin els nostres jefes....cosa improbable...o no...així que....millor no pensar-hi....

Vam arribar a Logroño per la tarda, amb tant saber fer per part de les 3 patitos, que van aparcar, voluntària i conscientment, just davant del Pavelló Municipal, que feia d'alberg de peregrins. El més fort de tot és que els únics que no ho sabien eren el Johnny i el Ge. Quina cosa, no?

Ens havíem planejat una etapa de 35km, per començar, que evidentment vam fer. Va ser un dia de calor i, a si per qualsevol altre èsser mortal, una etapa així li hauria suposat un calvari, per a nosaltres va ser tot un passeig. (Nota: si veieu algun moment de desesperació entre algú de nosaltres, no us la cregueu. En realitat és una recreació teatral per a que no us sentiu inferiors a nosaltres....no no, de res, el que convingui)

Finalitzada l'etapa, tocava fer turisme (què passa, no es pot fer turisme al Camino?)i, creiem de veritat que, si podeu, val la pena visitar els Monestirs de Yuso i Suso, que es troben a la càlida, entranyable i bellíssima localitat de Los Cogollos de San Millán....o era San Millán de la Cogolla. Bé, és igual, que val la pena i punt.

Vam estar a l'alberg d'Azofra. Un 5 estrelles veient la tónica dels albergs castellans (San Juan de Ortega, Sahagún, entre altres...i no és una queixa (em sembla que aquest és el primer comentari seriós de tot el blog)). Ens vam remullar els peus a la piscineta, ens vam dutxar, vam descansar i, evidentment, es va notar que hi vam ser. Y para muestra, un botón....

I la primera parada del segon dia va ser a Santo Domingo de la Calzada. Imprescindible la visita. Llàstima que vosaltres no tindreu a la Mitxi explicant animalades....vull dir, històries d'animals.

Grañón. Quin poble....snif...quins bancs per seure a l'entrada del poble....snif....quin carrer major....snif...quines senyores sortint de la perruqueria amb una malla al cap...snif...quina església....snif........snif...quin altar...quin ram de flors a l'altar...snif...snif...Grañón (suspir).

I de Grañon vam arribar a Redecilla del camino. Acabava l'any 2008; La veritat és que la nostra intenció era fer fins a Belorado però al final ens vam dir "pa qué?"; si total, l'any vinent se'ns farà curt i ens sabrà greu. Perquè estàvem tots perfectes i ho hauríem pogut fer si haguèssim volgut.