Etapa 7: Los Arcos - Logronyo. 28 km

Un nou Camino comença per a nosaltres!!!

Aquesta és la primera etapa que fèiem amb el Joan. No sé si ell era molt conscient del que feia, ni si nosaltres ho èrem, però el resultat és que un nou membre s'afegia al repte de completar el Camino i, malgrat començar des de Logronyo, per a nosaltres era com si l'hagués començat des de Saint Jean doncs cada dia a quarts de nou rebíem (i esperàvem) els seu sms d'ànims. A partir d'aquí, l'sms del Joan seria sustituït per la trucada del Siscu, però amb una freqüència menor.

Evidentment, tots estem molt satisfets del fitxatge i no hi ha clàusula de rescissió possible.

Anem a parlar de l'etapa? Anem-hi!

Quin pal d'etapa. A part de ser un tostón, l'entrada a Logronyo és horrible, i si a sobre és l'últim dia de Camino del 2006, doncs la depressió és definitiva.

Arribes com per un carril bici que si el pilles en un dia de calor, et rosteix de mala manera... i a més, a mi em va cascar els genolls. Però clar, ni se us acudeixi dir mai a tres noies que no practiquen cap mena d'esport, que a tu, practicant d'esport habitual, que has estat, durant tot el Camino, donant sensació d'anar bé i de no patir, et fa mal alguna cosa......perquè t'humilien, apunten al lloc més dèbil, NO TENEN PIETAT!!!!!!!

Més o menys sencers vam aconseguir arribar a Logronyo, que per a molts de nosaltres ja era molt. És més, crec que fins tot algú no ho tenia massa clar això d'arribar.

A l'alberg de Logronyo ens van signar la credencial i, amb el Sanju i el David vam anar a fer un vermut (se'ns fa salivera només en recordar-ho) i a dinar. Parlo per mi, però crec que no hi ha xampú a la meva història que m'hagi sentat millor que aquell de Logronyo; era com certificar un trist adéu, però un gran adéu doncs l'any següent teníem el compromís de tornar-hi.

Després de dinar vam voler fer una mica de visita, vam fer un gelat davant la Catedral i...no us ho creureu però a mitja tarda encara arribaven peregrins buscant un lloc per dormir. Pobres!!

Punt i a part és el dia que ens vam trobar. Crec que a un dels rètols informatius i posava 41 graus celsius (ºC); en resum, que quasi que el millor que podíem fer era tornar cap a Tarragona. I així ho vam fer amb l'ajuda del David i del Sanju.

Nota informativa: aquell dia era el de la final del Mundial d'Alemanya entre França i Itàlia. Sí, sí!! La final de Zidane i Materazzi! Tot plegat, doncs, era un nou 9 de juliol de 2006.