Bé, molt bé. Ens vam prendre aquesta etapa mig de descans, doncs amb el pajarón de la Mitxi pensàvem que avui era millor fer-la més curta i prendre l'etapa com a una etapa de recuperació. Entrem plenament al paisatge castellà. És a dir, groc. Tot groc....algun puntet de verd, el gris de les carreteres, però tot groc, emmarcats per un sol de justícia.
La Mitxi ens va sorprendre: és la primera persona que veig que el mal li surt només a les baixades (tu creus!!!). Per tant, l'etapa va ser un petit tràmit (pensàvem tots més en l'endemà que en aquesta etapa). 
Hornillos apareix després d'una lleugera baixada, creuant una carretera interior ja entres al poble. Abans d'arribar al nucli urbà passes per sobre d'un pontet d'un rierol on segons el Joan t'hi pots fer un CHAMPUSON!!Nosaltres crèiem que ningú dels grups que més o menys anaven amb nosaltres es quedaria a Hornillos doncs era fer una etapa massa curta i potser valia la pena tirar una mica més. Nosaltres ho haguèssim fet. Però resulta que tots (els de Sigüenza, una senyora que ningú veia caminar però que estava a tot arreu i que era l'amiga de tothom, la Begoña, els italians...), tots van decidir parar a Hornillos.
L'alberg d'Hornillos és petitonet però maquet, té un bon lloc on rentar la roba i l'església, que está al costat, fa com un claustret ideal per prendre la fresca. Per tant, val la penar fer-hi nit doncs és un bon lloc per estar-hi de relax i recuperació.
Nosaltres aquell dia teníem doble feina. La Mitxi havia d'anar a on nosaltres sabem, i l'havíem de portar al lloc que nosaltres sabem, amb el que només nosaltres sabem, per anar a on nosaltres sabem...i ho vam fer!
I què!!
És el nostre Camino!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada