Etapa 11: San Juan de Ortega - Burgos. 27,5 km

Tot anava massa bé. Massa bé. Massa bé. Si és que massa bé.

Sortim de San Juan de Ortega, un paratge espectacular, caminem a negra nit, entre bosc, a les fosques...MAAACU PERQUE SI! Passem per Atapuerca....FOTO!!! Massa bé. Massa bé. Si és que massa bé.
A Atapuerca parem, al cartell que sempre surt a totes les fotos; evidentment ens fem les nostres fotos (aquí teniu una d'elles), ens prenem el nostre temps, caminem enmig de la felicitat que suposa saber que no has de còrrer per tenir lloc a l'alberg. L'EMOCIÓ ENS ENNUEGA!!!!!!!

Continuem....

Ens trobem una pujadeta que fem sobradament (massa bé....massa bé....Si és que massa bé). Abans d'arribar a dalt alguns parem per treuren's roba doncs el dia ja està quasi aixecat del tot i es passa del fred del matí a la calor del dia a l'instant.

Arribem a dalt on hi ha una creu, fotos, riures, aigua, comença la baixada (visca les baixades pensen algunes) i....de sobte....(algú pot posar música de suspens!!)(massa bé....massa bé....Si és que massa bé)....la Mitxi comença a caminar de forma anormal (estil Herr Flick de la Gestapo, recordeu Alo, Alo?)(massa bé....massa bé....Si és que massa bé). Què li passa!?! Però si és una baixada!?!?! Si en baixada la merda corre!!!!!

Diagnòstic: El genoll esquerra torna a recordar-li que des de l'any passat no va fi (massa bé....massa bé....Si és que massa bé). The tendinitis is back!!!

Manual del Penso Positivo: com més fotut estàs, en realitat més bé estàs. I com una campiona va arribar amb dignitat (i sense plorar) fins al final. A Burgos es va comprar una genollera a punt d'arribar a l'alberg (però no perquè la necessités, eh?!). Una d'aquestes marrons elàstiques que portava Juanito de la Cruz quan jugava amb el Barça...vaja: Última tecnologia!!

Informació important: l'alberguista és de Burgos, Burgos. Ja ho entendreu."

Parem a la plaça de la catedral per comprar uns entrepans. La foto està feta des del bar però pot induir a error: NO li estic fent cap massatge a la Mitxi, ni és traummel el que té a les cames, ni està cansada, ni necessita cap genollera. Simplement està relaxada, gaudint de les magnífiques vistes, feliç de caminar i de saber que demà més. Jo simplement li estic baixant els mitjons... perquè no li quedi moreno paleta.
Una etapa amb el seu rotllo, bonics paisatges a l'inici de l'etapa, la màgia d'Atapuerca, la soletat dels Montes de Oca... tot i que el tram final de l'etapa es pugui fer una mica més pesat pel tema del desviament del camí a causa del nou aeroport i per la llarga entrada del polígon. El premi final, descobrir Burgos, xocar-te amb la seva Catedral i creuar-te tota la ciutat fins arribar a un alberg integrat en un parc de la ciutat.