La Marató!
Qui ens ho manava fer això, a veure... qui?!?! Si no calia, ...o sí, ...però és igual... Primer 17 km seguits sense trobar cap poble. Però cap poble és cap. "El Reto de Soledad" li diuen; nosaltres el "Reto de Soledad" el vam fer acompanyats de molts companys peregrins. Una paradeta per esmorzar ràpid (que no som els únics que volem esmorzar a la terrasseta) i, tornem a arrancar. Continuem caminant...
I apa, direcció Terradillo de los Templarios (la España profunda) que ens queden uns kilometrets de res. -No, no. Si anem bé, no?- -Molt bé!- -Només portem 28 km i ens en falten 12.- -Bah, que són 12, res de res.- -Si anem a ritme de 6 són dues horetes.- -Quina hora és?- -les 12.- -Bahhh!! a les dues estem a Sahagún...-
Qui ens ho manava fer això, a veure... qui?!?! Si no calia, ...o sí, ...però és igual... Primer 17 km seguits sense trobar cap poble. Però cap poble és cap. "El Reto de Soledad" li diuen; nosaltres el "Reto de Soledad" el vam fer acompanyats de molts companys peregrins. Una paradeta per esmorzar ràpid (que no som els únics que volem esmorzar a la terrasseta) i, tornem a arrancar. Continuem caminant...
I apa, direcció Terradillo de los Templarios (la España profunda) que ens queden uns kilometrets de res. -No, no. Si anem bé, no?- -Molt bé!- -Només portem 28 km i ens en falten 12.- -Bah, que són 12, res de res.- -Si anem a ritme de 6 són dues horetes.- -Quina hora és?- -les 12.- -Bahhh!! a les dues estem a Sahagún...-
De sobte un cartell: Sahagún 6 km. -Va Mitxi que només queden 6 km!- (osti la Betty!). 6 km al costat d'una carretera recent asfaltada que t'axixarres...però que és genial (io penso positvo!!!!). Parem a l'entrada de Sahagún. Estem tots de puta mare (Io penso positivo!!!), no ens fa mal res (perche' son vivo), el Sol ens enfoca a nosaltres d'esquena però el vermell de les cames ni el notem (perche' son vivo). 
Comencem a caminar. -Però estem ja a Sahagún?- -Quan hi ha fins l'alberg?- -com?- -2km!?!?- Finalment arribem i completem una autèntica prova de foc. L'alberg és una antiga església. Aparentment està molt bé però els matalassos generen unes sospitoses picors. Malauradament demà acabem a El Burgo Ranero.
Malgrat haver caminat 40 km, jo penso que va valer la pena plantejar-nos aquest repte perquè ens vam demostrar que l'esperit del Camino pot més que la duresa en si del repte. Un aplaudiment per la Betty, el Joan, la Cris i, sobre tot, per la Mitxi! PLAS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada