Una etapa molt maca a pesar que a mi se'm va fer molt dura (Sí !Sí! Molt dura! I què?!?!).
El primer tram fins a on vam esmorzar és realment xulo; camines al costat d'una riera i el passeig resulta força agradable tot i que, a mi se'm va travessar (evidentment, vaig guardar-me molt que algú notés que no anava massa còmode).
La veritat és que a Fròmista val la pena gaudir del canal d'aigua i de la Catedral que respon perfectament a la categoria de "joia romànica". Nosaltres vam parar a fer unes fotos.
El dia anterior, a Castrojeriz, ens vam trobar una guia en francès que vaig carregar a partir d'aquell moment. En teoria, els francesos estaven a Fròmista perque un estava malament . I jo pensava (il·lús un altre cop) tornar-la als seus propietaris (ara la guia descansa a casa meva, però que consti que jo els vaig buscar per donar-la).
Després d'esmorzar el Joan i jo ens vam posar a 6, la Cristina a 5 i Mitxi i Betty a 3 o 4 (parlo de km/h) però no perquè anessin malament,no no no, sinó perquè volien gaudir del paisatge, de la gent, dels animals, de la calor....(Io peno positivo perche' son vivo, perche' son vivo!!!!). Suposo que a mon pare i a mi les ganes de veure a la Júlia ens feien caminar així.
El Joan i jo vam estar una estoneta esperant als tres patitos que arribessin; la primera en arribar va ser la Cris que va decidir agafar el ritme que més li convenia i va arribar força bé. Més tard... home, no direm que molt més tard, però més tard van arribar els dos patitos que ens quedaven.Però no van arribar soles; amb elles anava un noi d'Osona amb el seu gos, el Marley (no us resulta curiós que recordem el nom del gos i no el del noi?). Resulta que el tio estava fent el camí amb el gos i que es trobava que hi havia albergs que no li deixaven dormir amb el gos dintre; ens va explicar la història i vam coincidir en el desig de fer una birra.
Per cert, el Marley portava un collaret amb la "conxa" típica del Camino. Amb ells vam entrar a Carrión de los Condes.
Ja només ens quedava una cosa per fer: deixar les coses a l'alberg de les monges i dinar.
Poc després de dinar van arribar el Joan, l'Anna i la Júlia. La Júlia és la neta del nostre Joan i neboda dels nostres Gerard i Betty. Era la primera vegada que viatjava i el dubte era saber com estaria després d'hores al cotxe. Anaven de camí a Galícia.
I la Júlia no ens va defraudar doncs ens va mostrar tot el seu repertori de rialles, crits, xiscles (JUAS JUAS JUAS...i aquella paia del costat de la taula partint-se el pit amb el gelat!!!!) Per cert, quina calor!! Dormiu a l'alberg de les monges. No ho dubteu! Cantareu, resareu i, sobre tot, riureu moltíssim "AMB" les monges (Caminante no hay caminoooo.....!!!)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada