Quan sortim de l'alberg de les monges benedictines se'ns plantegen dues opcions: saltar-nos passar per davant de la Catedral i baixar carrer avall (opció més curta) o anar cap a la Catedral i fer una mica de volta. Nosaltres vam decidir passar per la Catedral perquè vam pensar que és el Camino original passar per la Catedral de León (així ho maruen les fletxes grogues, i així ho marca la llògica, no?). Ni guanyes ni perds en quant a distància, i al nostre entendre, era el més maco que podíem fer.
Només sortir de l'alberg ens va adelantar el Bernie Ecclestone (sempre segons el nostre parer) a un ritme infernal que no vam seguir (penseu que eren les 6 del matí). La sortida de León no és gran cosa menys un tram de pujada que passa al costat d'unes cases excavades sobre la muntanya i que donen un aire molt pintoresc a la zona. La resta, com sempre, acaba per un polígon industrial i pel costat de l'autovia,cosa que enlletgeix molt el pas i fa que l'etapa no estigui en cap dels rànkings de bellesa.
Els nostres plans fallen. La nostra intenció era esmorzar a Valverde de la Virgen, a uns 16 km de la sortida, però quan arribem ens trobem que no hi ha cap bar obert. La decepció ens inunda i, tot i que la Mitxi ens ofereix unes geletes de xocolata, la necessitat de veure un cafè amb llet és fa patent entre alguns de nosaltres. Sense masses opcions decidim continuar (evidentment), i tot i que anem pel costat de la carretera, el paisatge va abandonant els tons grocs pels verds que ens anuncien la entrada (per fi!) al Bierzo. Vam acabar esmorzant en un bar de carretera, al costat d'una gasolinera, i prou bé que vam estar. Passats tots els mals, i després d'acomiadar-nos d'un senyor de Barcelona que ens va desitjar Bon Camí ben sentat a una de les taules del bar, vam continuar cap a San Martín (per què agrada tant sentir parlar català fora de Catalunya?).
L'arribada a San Martín del Camino és una llarguíssima recta, creiem que de més de 2 km al costat d'un canal (com diria l'Ángel, entre 80 i 40!). Divertidíssima, plena de sorpreses, maca perquè si! És ben bonica aquesta recta!! (io penso positivo!). A l'entrada del poble hi ha un cartell amb els diferents allotjaments del poble, i uns containers ideals per fer una foto automàtica. Nosaltres fem cas als borrons i "tachons" i anem a l'alberg del veinatge del poble. Home! podrem discutir si està bé o malament.....Molt net no està! Còmode si que ho és, i el lloc per rentar la roba està força bé..... A més, les palanganes accepten un 44 (que és la talla del meu peu esquerra). Analitzant els comentaris del diferents peregrins, el millor alberg és el privat que hi ha abans d'arribar al nucli urbà.
El poble i l'ambient del poble és difícil de definir. Heu vist alguna vegada alguna pel·lícula on una parella de cosmopolites tenen una averia a un poble al mig del desert i la gent que hi viu semblen trets d'un altre planeta? Dels dos bars que hi ha, vam anar al que fan menús. És molt peculiar i el servei sembla més un altre mena de servei, que cambreres. Visiteu el forn del poble., perquè el pa és realment exquisit. És una casa que hi ha ben aprop de l'alberg del Veinatge. Excel·lent pa, excel·lent tracte i és molt pintoresc.
Durant les hores que vam estar, dues van ser les tasques principals que vam desenvolupar-hi: a part de poder-nos netejarla roba, el Joan va poder netejar metòdicament les seves noves i espectaculars Salomon vermelles que enlluernaven a tothom qui les mirava; i la Mitxi, igual de tenaçment que el Joan, ens va fer assajar el que havíem de fer quan (qui nosaltres sabem) toqués el "Born to run" al Monte do Gozo el dia 3 d'agost (no cal dir que alguns de nosaltres necessitaven molt més assaig del normal).
A Mansilla vam sopar a un bar que té com un petit jardinet on s'hi estava perfectament. Està just al costat de l'alberg (sortint a mà esquerra). Vam menjar tapes i ens va sortir prou bé de preu, vam estar ben còmodes i, a més, no és un centre de reunió peregrí sinó que hi ha molta gent del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada