Primera etapa de l'any 2008 (Ja hi tornem a ser!!!!). Després d'un intent fallit per la pluja que ens va obligar a tirar enrera perquè no diposàvem de kayak, vam reiniciar l'etapa al dia següent.
L'etapa té de tot, trams al costat de la carretera força avorrits, una pujada forta (que en realitat, per nosaltres va ser una baixada, no oblidem l'esperit del Camino) però molt maca i uns útims kilòmetres per un tallafocs que es converteix en un autèntic passeig. Les vistes durant l'etapa, especialment passat Belorado, són magnífiques i arribant a San Juan de Ortega, realment és un plaer caminar pel tallafocs envoltat de bosc, lleugerament baixant.
A aquesta primera etapa de l'any 2008 vam conéixer a persones que després serien protagonistes d'alguns moments inoblidables que quan arribem a Santiago segur que comentarem.
Per exemple, a Espinosa del Camino vam estar esmorzant al costat d'un grup de joves de diverses nacionalitats (alemanys, americans, australians i uns nois de Sigüenza). Quan nosaltres vam arribar ells ja hi eren (per cert, és un bon lloc per parar a esmorzar), i dos dels de Sigüenza estaven dormint....dormint la mona del dia anterior perquè portaven una ressaca de collons. L'amo del bar els hi va dir que es despertessin i que anessin a dormir a un altre lloc perquè estaven ocupant tota una taula. Nosaltres flipàvem!!
Com us hem dit, l'etapa és xula. El paisatge encara no és el típic castellà i quan camines pel tallafoc es converteix en un passeig força agradable. Allí vam adelantar a la Begoña, una peregrina canària que, veient el nostre bon humor, es va pensar que anàvem de passeig (no coneixia encara el nostre penso Positivo) i la veritat és que el comentari anava amb una mica de sorna. De fet, entre el sector femení de la nostra expedició no va causar furor aquesta noia, i entre el masculí, diguem que vam demostrar que som bastant simples.Més endavant ja vam poder parlar amb ella d'una altra manera; us recordem que quan surten els mals la gent s'uneix molt més.
Mengeu a l'alberg que hi ha darrera de l'església: l'experiència de ser atès pel noi aquell és, com a mínim, recordable.Per cert, a San Juan no hi ha res. Però res vol dir res de res. Només una petita cafeteria i l'església. És a dir, poseu-li el nom a la cadira de la terrasseta de la cafeteria i que ningú us la prengui! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada